La biblioteca a l'aula d'infantil

Després de realitzar aquesta activitat a classe i fer una posada en comú per veure el que pensaven els diferents grups,sabem que és molt important que des de menuts els xiquets i xiquetes d’infantil agafen un hàbit de lectura. Per això, cal que des de l’escola i des de casa sigma un exemple a seguir.

Pense que és interessant també que la biblioteca estiga prop d’alguna de les finestres de l’aula i que tinga prop una tauleta amb cadiretes per a que, si algun xiquet o xiqueta vol, puga seure a llegir o mirar el llibre.

En una biblioteca d’infantil podem col·locar llibres de molts gèneres diferents: llibres d’us didàctic (formes geomètriques, diccionaris, lletres, nombres, etc.), de fades i dracs, de dibuixos sense lletra, relacionats amb el dia a dia, llibres dels seus personatges preferits, llibres que tinguen els alumnes a la seua casa i vulguen compartir amb la resta de la classe, etc.

Tots els llibres tenen cabuda a una biblioteca, tan sols cal organitzar-los, cuidar-los i estimar-los. 

Reflexió àlbums

L’ultima activitat que hem realitzat a classe ha tractat sobre triar entre un gran nombre de llibres per a infantil quins serien els nostres millors i pitjors en quant a qualitat i us didàctic.

Han sigut dues classes molt interessants ja que cadascú ha posat en comú amb la resta quins eren els llibres que havien triat i perquè. A més, com que hi havia tants, quasi tots hem seleccionat llibres que ningú més havia escollit.

He de dir que ha sigut complicat triar-ne tan sols un ja que ens agradaven molts. Jo he elegit els següents:

Com a àlbum amb més qualitat he triat “T’estime, careta bruta” de Lisa McCourt. Pense que es un llibre molt bo ja que et transmet diferents valors, t’ajuda a acceptar-te tal com eres i a fer-te veure que tots som iguals i no hem de discriminar. En definitiva, tracta molt bé el tema de la diversitat. També pense que té unes il·lustracions molts dolces que arriben als xiquets i xiquetes d’infantil.

Com a àlbum de menys qualitat he escollit el de “La fada de la font” ja que he vist que era un llibre una mica fosc, amb il·lustracions pobres i massa lletra.

D’altra banda trobem els llibres d’ús didàctic:

El llibre de millor ús didàctic ha sigut per a mi el “Diccionari visual” de Bromera perquè conté unes il·lustracions molt encertades, relacionades amb els temes de la vida diària dels nens i nenes i, a més, les lletres estan en majúscula i minúscula, que crec que és important per a que comencen a reconèixer-les. Poden relacionar els conceptes i també serveix per a buscar aquelles paraules que s’aprenen als dibuixos.

El llibre de pitjor ús didàctic crec que és el de “Pinotxo”. Encara que aquest llibre pot transmetre bons valors, crec que per a una aula d’infantil no em serviria perquè és molt llarg i els xiquets i xiquetes no sabrien entendre’l.

A banda de tots aquests llibres, m’agradaria destacar alguns altres que em cridaren l’atenció:

-        -   “Quan neix un monstre” de Sean Taylor i Nick Sharratt.

-         - “Un petit què?” d’Isabelle Carrier.

-         - “Si i no al zoo” edicions Serres.

-       -  “La família” i “Els sentits” de la col·lecció la rateta sàvia, contes per a aprendre a llegir. L’eixam edicions.

Valoració global del curs

Arriba la fi de curs i amb ella les festes de Nadal. Per a tancar aquesta etapa al blog dedicada a l'assignatura de formació literària, m'agradaria fer una valoració general de tot el que hem anat fent al llarg d'aquests quasi quatre mesos. 

Totes les classes ens han aportat informació bàsica sobre la literatura infantil i juvenil per a que, en un futur pròxim quan sigam mestres d'infantil, sapiguem triar llibres de qualitat. 

Pense que totes les activitats han estat molt ben plantejades, sobretot perquè les hem posades en comú i així hem descobert noves aportacions que feien els companys i companyes. Destacaria l'activitat del llibre viatger, que pense que hem fet un bon treball i ens hem esforçat per a que així fora.

M'ha semblat un punt clau la importància que se li ha donat en tot moment als autors valencians i a la nostra tradició, per això crec que el taller de rondalles va ser important per tal que indagàrem en la nostra història. 

La part de teatre pot ser ha sigut en la que menys he gaudit, no perquè no m'agradara sinó per la dificultat que té la interpretació i fer-ho davant de la gent. Ací realment te n'adones de la feina que fan els actors i les actrius al teatre. 

El recital de poesia juntament amb la visita de Lluís Navarro va ser molt enriquidora ja que vaig tenir l'oportunitat de llegir un poema d'Estellés, uns dels meus poetes preferits.

Per a finalitzar, m'agradaria dir que tant Pilar com Nuria han posat moltes ganes i il·lusió en cada classe i activitat que han preparat i ens han motivat per a que ho intentarem i, sobretot, per a que perdérem la vergonya. 

Segur que al llarg dels anys agraïm haver tingut aquesta assignatura.

BON NADAL I SALUT!

A Nadal un pas de pardal

Com que ja tenim el nadal molt a prop, m'agradaria recomanar-vos un disc de nadales en valencià del famós Dani Miquel. En aquest video us explica tot el que conté: un disc, unitats didàctiques, contes, etc. que pense que és molt interessant per a nosaltres, futures mestres d'infantil. Un recull de cançons tradicionals molt divertides y fàcils d'aprendre per als xiquets. 

Rondalles Valencianes

Una rondalla és una narració breu de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l'entreteniment dels infants. A aquesta definició també podem afegir-li que una rondalla ens permet conèixer millor la nostra tradició oral.

L’activitat de contar rondalles a classe ha estat molt interessant perquè hem pogut aprendre un tipus diferent d’històries per a contar-los als nostres futurs alumnes. Amb açò em referisc a que no tan sols existeixen les típiques històries de “Disney”, sinó que també hi ha molts altres tipus amb les que arribar als nens i nenes i amb una finalitat educativa. A més, pense que així els xiquets i xiquetes aprendran a apreciar el que és nostre.

Considere que ha sigut una bona manera de posar en pràctica el que vàrem aprendre al taller de teatre. Hem hagut de contar una rondalla sense cap element exterior amb el que recolzar-se, per tant, hem hagut d’utilitzar el nostre cos i la nostra veu com a mitjà d’expressió, és a dir, el llenguatge corporal.

Les rondalles i històries que han contat a classe han sigut molt diferents: han hagut de por i misteri, rondalles d’Enric Valor, algunes eren històries que els contaven els avis i han passat de generació en generació, etc. 

Destacaria la creativitat que ha hagut i també l’expressió. Tan sols un apunt negatiu: cuidar una mica el llenguatge per a aquelles persones que son castellanoparlants i el temps. 

Rondalla "Els guants de la felicitat"

Açò que tot seguit vos contarem diu que va esdevenir-se a un castell prop d’un poble de la Vall d’Albaida. Allí vivia un marqués de mal nom Zipri amb la seua filla Beatriu, una xicona d’allò mes bonica, morena, d’ulls marrons, guapeta ella xe!! Però, ningú podia apreciar la seua bellesa perquè, als 15 anys, el seu pare la tenia tancada per por a que s’enamorés i no coneixia cap jove.

Un any, quan arribà la primavera, Beatriu es va posar molt trista perquè mai havia eixit del castell. Zipri, al veure la seua filla tan trista li va dir:

-          Bonica meua, no plores. El pare et portarà a la fira del poble.

Allí que anaren. En la fira hi havia una roda, moltes llepolies i una tenda d’objectes màgics entre els quals hi havia uns guants que donaven la felicitat absoluta. Beatriu, al veure aquests guants li va dir al seu pare:

-          Pare, vull aquests guants tan bonics!.

Zipri va pensar que era una bona idea comprar-li’ls perquè així la seua filla s’oblidaria d’eixir més del castell i així que ho va fer.

Mentre tot açò s’esdevenia, hi havia un espia d’una vall veïna, amb la què estaven enfrontats, observant-ho tot. El marqués de la vall veïna, Carles, era un jove que s’havia interessat molt per la bellesa de Beatriu i per aquesta raó contractà l’espia.

Un dia Beatriu, cansada d’estar tancada al castell, va decidir buscar la seua felicitat fora d’allí. Aleshores, agafà tots els seus estalvis i els guants màgics i va marxar.

El problema arribà quan es quedà sense diners i va tenir que buscar un lloc on fer de serventa. L’únic lloc que va trobar fou el castell de Carles, en la vall veïna, al qual sols entraven a servir homes. Beatriu, que era molt llesta, va pensar que es disfressaria per tal de poder treballar.

Un bon dia mentre Beatriu arreglava el jardí del castell, li caigué un guant que va trobà el Carles a la vesprada mentre passejava. El marqués es va posar el guant i va sentir una sensació estranya que li recorregué des del melic fins al cor. Aquesta mateixa sensació va sentir Beatriu en el moment en que Carles s’enfundà el guant.

Eixa mateixa nit, mentre Beatriu li servia el sopar, va veure que Carles portava el guant que havia perdut. Les seues mirades es van creuar a l’instant. Carles s’adonà que era la filla de Zipri, el marqués de la vall amb la que estava enfrontat, disfressada d’home. Els dos s’enamoraren i s’abraçaren i, des d’aquell moment, van ser feliços i la pau entre les dos valls va regnar. 

Eva Caño i Sara Sanjuan 2S

Taller de dramatització

Per tal d’endinsar-se en el teatre crec que és molt interessant un taller de dramatització com el que férem a classe. És una bona tècnica per tal que ens llevem la vergonya i els prejudicis i deixem volar la nostra imaginació.

A classe realitzarem diferents activitats entre les que destacaria la de crear una màquina a partir d’un grup de persones. Va ser molt divertit i, a més, és una bona manera per a aprendre a organitzar-se i a donar-li un paper a cada membre del grup.

Crec que aquest xicotet taller ens va vindre molt bé a totes i tots perquè ens coneguérem un poc més i ensenyàrem la nostra part més creativa, trencàrem eixa barrera amb les companyes i fou una classe molt divertida.

Per a finalitzar, pense que aquesta és una molt bona activitat per a realitzar dins l’aula ja que els xiquets i xiquetes quan són menuts no tenen prejudicis i sempre tenen present els jocs simbòlics. 

AVEC Teatre

AVEC TEATRE és, tal com descriuen ells mateixos, un blog informatiu sobre teatre en l'educació i didàctica de la dramatització, coordinat pels membres d'A.V.E.C.(Associació Valenciana d'Expressió i Comunicació) col·lectiu de professors de Dramatització-Teatre per a la millora de la nostra pràctica educativa, la documentació teatral i la formació d'espectadors. 

Per tal de fer teatre es necessita aprendre algunes qüestions bàsiques com són les tècniques de dramatització, que, a més, també serveixen per acostar als nens i nenes al teatre i poder aprendre'n a classe. 

En aquesta pàgina podem trobar un gran nombre de recursos per tal de treballar aquestes tècniques a l’aula.

He trobat més interessants aquestes tècniques:

1.          Tècniques d’Expressió i comunicació". Ací apareixen moltes activitats per tal d’expressar coses, sentiments, emocions amb el cos i el to de la veu.

2.            Tècniques per a la “Retroacció i avaluació”. Trobem com treballar amb un mateix, dibuixant-se i marcant la nostra personalitat i després exposar-ho a la resta de la classe.

Cal remarcar la importància de transmetre sensacions mitjançant el nostre cos per poder transmetre el que sentim als altres i per aconseguir un interès i atenció per part de l’espectador i, així, saber què és la màgia del teatre. 

Ganes.

Fa unes setmanes ens va visitar Lluís Navarro, un jove que ha començat a escriure al món de la poesia per tal de presentar-nos el seu llibre "Espasmes". Fou una classe molt interessant en la que llegirem diversos poemes d'ell i ens explicà un poc l'estructura del seu poemari. Entre molts altres, aquest és un dels poemes que mes em va agradar i que volia compartir.

GANES

Ganes de res

ganes de tu

ganes de mai

ganes de no

ganes de gens.

Ganes de mi

ganes d'ara

ganes de sí

ganes de més.

Ganes de mil,

ganes de cent.

El que més 

fot:

no tenir ganes, 

ganes 
de ganes,

de tot.

La poesia

Dels articles "Elogi de la poesia. Unes reflexions" i "La poesia a l'escola", hem extret aquestes preguntes i respostes: 

1. Què signifiquen les paraules "poesia" i "poeta"?

La paraula poesia prové de la paraula grega poiesis, i aquesta del verb poiéo, que vol dir "fer". Suggereix una lluita per fer, per moure's i donar forma a sentiments, sensacions i pensaments.

Poeta prové del grec poietes i significa "creador, autor, poeta". El protagonista de la seva pròpia paraula. 

Primer aparegueren els poetes i després s'anomenà la poesia. 

2. Quan és bo un poema? I una novel·la? I l'educació?

Un poema és bo quan arriba al sentit profund de les coses i de les persones. 

Segons Milan Kundera l'autèntica novel·la vol "arribar a l'ànima de les coses". 

L'educació és bona quan també arriba al sentit profund de les coses. És transformació de linterior de la persona. Si no hi ha aquesta transformació interna no hi ha educació.

3. En quins gèneres comencen a expressar-se les diferents cultures?

Totes començaren a expressar-se mitjançant relats èpics i cosmogònics que adopten una forma poètica.

4. Què aporta la poesia des del punt de vista lingüístic?

Algunes de les aportacions són les següents:

- Educa el ritme fonètic intern i extern del versos per a memoritzar el poema.

- Educa la diccio, entonació i locució.

- Introdueix la metàfora.

- Educa la qualitat expressiva: la capacitat d'atracció.

- Possibilitats semàntiques i funcionals de les paraules.

- Connecta amb els sentiments humans i estimula el desenvolupament psicològic.

- Organitza el món des del punt de vista cognitiu i li dona sentit.

- Té un efecte emocional.

5. Quin pot ser l'objectiu de treballar la poesia a classe?

Lobjectiu és únic i clar: oferir als nostres infants la matèria amb la qual pugin crear personalitats amb una rica vida interior i voluntat per a actuar al món exterior.

6. Quins inconvenients poden tenir els productes culturals de consum majoritari?

Aquests productes proporcionen una inautèntica i artificial concepció del món. Fa que Disney triomfe en la imatge plàstica, fa desaparèixer la música sota cançons lleugeres, els acudits amb rima substitueixen la poesia, etc. Són productes que beneficien la indústria de l'espectacle i que fan que les criatures no puguen triar entre aquests i uns altres de més qualiat. En definitiva, impedeix que les nenes i nens puguin accedir a la llibertat de conciència. 

Vicent Andrés Estellés

La setmana passada realitzàrem a classe un recital de poesia dels diversos llibres que haviem llegit. Entre ells es trobaven els llibres d'Antoni Espí "El grum i la morca" o "Reconstrucció". També llegiren alguns poemes del llibre "Espasmes" de Lluís Navarro.

Algunes companyes meues i jo ens decidírem pel "Llibre de Meravelles" de Vicent Andrés Estellés. 

El recital fou molt interessant, sobretot els poemes que cadascuna de nosaltres va tenir que escriure per a l'ocasió, en especial aquells que anaven dedicats a persones que ja no es troben entre nosaltres. La veritat és que van fer que m'emocionara en alguns moments!

El poema que jo vaig escollir s'anomena "Peixos per l'aire". Ací us deixe alguns dels versos que més m'agraden a mi:

Oh tu que omplis els dies com un got d'aigua clara

com si abans de conéixer-nos mai hi hagués hagut dies,

com si abans de conéixer-nos no haguéssem existit.

...et mire i m'agrada mirar-te.

mentre et pense, t'invente, et recorde, et retorne,

omplis els meus papers com m'has omplit la vida...

I el poema que vaig escriure és el següent:

Mirant les formes dels núvols

vaig veure els meus ulls

que ploraven

per no estar amb tu.

Per a la meua mare, allà on estiga.

Antoni Espí, poeta

• Llegiu els poemes i identifiqueu el simbolisme de les imatges que hi apareixen, la musicalitat que els dóna el ritme de les paraules. Quins recursos empra l'autor per aconseguir aquest efecte?

• Comenteu quins personatges apareixen? Quin és el tema dels poemes?

Fent un comentari general dels dos poemes podem treure les següents conclusions:

Al primer poema, Reconstrucció, l’autor utilitza un to dramàtic per a parlar d’uns records que desapareixen. Parla del paisatge de la memòria que es desfà i ha de posar-li pilars. Explica com a través de la vida aprenem coses importants per a mantenir-nos forts i sòlids. Que es pot ser feliç a pesar de les coses dolentes que ens pasen.

A l’última part del poema, a més, es veu un raig d’esperança quan fa una enumeració de coses que tenen el significat de vida, d’esperança.

El segon poema, que s’anomena Quatre gavines, l’autor parla de com les gavines pesquen per tal de menjar i sobreviure. Per tal d’explicar-ho, ho compara amb un pentagrama i les seues notes, que pujen i baixen. Les gavines que marquen la melodia de la vida i la mort. 

Lectures realitzades a classe

Un breu comentari dels llibres que han llegit els meus company i companyes a classe de formació literària i del vídeo que han realitzat. 

Joc brut --> és un llibre de Manuel de Pedrolo, de novel·la negra. Un llibre d’amor i fatalisme. Manipulació, masclisme i diners.

En general, tots els vídeos que han realitzat les companyes de classe han estat molt encertats, amb coherència, imatges molt representatives i música molt apropiada per a deixar-te en la intriga de què passarà al llibre.

Gràcies per la propina --> Ferrant Torrent. Han realitzat un bon treball i molt original.

L’illa de l’última veritat--> és de l’autora Flavia Company. La cançó que apareix al curt es idònia per a representar el llibre. Ha sigut molt original i coherent.

Si no ho dic rebente! --> Xavier Aliaga. Tot i que era un vídeo original, li ha faltat una mica de qualitat d’imatge.

Quinze mons--> és un llibre on es tracten quinze cultures diferents i es conten quinze històries en cadascuna d’elles.

El vídeo que hem vist a classe m’ha semblat molt encertat ja que era difícil intentar fer una síntesi dels quinze contes i ho han aconseguit.

Somiant amb Aleixa--> de Mercé Climent i Francesc Mompó, llibre de literatura eròtica.

Les companyes han utilitzat una cançó molt sensual que descrivia a la perfecció el tema del llibre, pense que han fet un molt bon treball.

El llibre de l’any--> Vicent Pagés. Un vídeo molt coherent i original.

La mestra--> Victor Labrado. El vídeo ha estat be, però presentava alguna errada ortogràfica. 

Totes les cançons parlen de tu

Aquest és un xicotet resum del llibre de Xavi Sarrià. La cançó que apareix al video, "La vida sense tu", és una de les cançons del grup Obrint Pas, del que Xavi era cantant. Si escoltem la cançó al complet ens podem fer una idea de que tracta el llibre ja que és com la seua banda sonora.. Espere que vos agrade!

Gèneres narratius

Alguns exemples de conte o novel·la segons el gènere:

1. Comèdia o humnor --> Cagadets de por. Pasqual Alapont

2. Tragèdia --> Èdip Rei. Shakespeare

3. Drama --> Orgull i prejudici. Jane Austen

4. Melodrama --> Tirant lo blanc. Joanot Martorell

5. Realista --> Madame Bovary. Gustave Flaubert

6. Fantàstic --> Les cròniques de Nàrnia. C.S. Lewis

7. De misteri --> El fantasma de l'òpera. Gaston Leroux

8. Policial --> Los casos del comisario Antonino. Nino Velasco

9. Històrica --> Jaume I, el rei templer. Juan Ramon Barat

10. Aventures --> L'illa del tresor. Robert Louis Stevenson 

11. Erotisme --> Cincuenta sombras de Grey. E. L. James

12. Ciència-ficció --> Los Juegos del hambre. Suzanne Collins

La lectura i la literatura per a infants

Que es pot aconseguir llegint?

Llegint s’aconsegueixen nous coneixements, vocabulari, noves maneres d’entendre el món i experiències diverses. També saconsegueixen habilitats comprensives i creatives, fomenta la imaginació, alivia la soledat, ens transforma com a persones, es coneixen noves cultures i nous mons i ens coneguem a nosaltres mateixa.

Com es pot practicar la bona lectura?

Per a practicar una bona lectura hi ha que deixar que el lector trie el llibre que vol llegar, sense obligar-lo a llegir un que no s’adapte a ell. Cal parlar-li amb coneixement i motivar al lector mostrant interès i passió.

Com podem saber quin és el llibre adequat per a cada edat?

Segons l’evolució madurativa del xiquet ja que hi ha xiquets que tenen la capacitat de llegir llibres complicats des de menuts i, en canvi, altres desenvolupen l’habilitat lectora més lentament.

En què es diferencia i en què coincideix la literatura infantil, juvenil i d’adults?

Es diferencien en la manera de narrar i  explicar els fets, la quantitat d’imatges (que va de més a menys), el vocabulari que va complicant-se i els interessos de les persones.

Coincideixen en que un mateix llibre pot agradar tant a xiquets, joves com adults i que els temes poden ser els semblants a totes les edats encara que adaptant-se.

Quina peculiaritat té el lector infantil?

No és peculiar, simplement hi ha que saber tractar els seus gustos per tal que aprenguen a estimar la lectura.

Què els agrada més llegir als xiquets?

En general, les coses de qualitat no tenen edat però, segons l’etapa escolar podem diferenciar entre:

Infantil --> contes amb suport musical, imatges representatives, etc.

Primaria --> predominen els temes de fantasia, aventures, històries que representen sentiments, etc.

La literatura infantil ha de tenir com a finalitat educar i ensenyar els xiquets?

No necessàriament, ja que la finalitat també pot ser divertir-se i indirectament aprendre.

Quina és la característica més important de la literatura infantil?

 Les principals característiques han de ser que tinga la qualitat d’emocionar als xiquets i xiquetes, aporte coses a la seua vida i no tan sols amb una finalitat educativa sinó per a formar-se com a persona.

S’ha d’evitar la violència i la sang en els contes de xiquets?

S’ha d’evitar en certa manera, però, si es mostra, haurà de ser per transmetre uns valors i per a que sàpiguen que s’han de cuidar les coses bones de la vida perquè també hi ha de dolentes. 

El fet literari i la lectura

Què és la literatura?

És una activitat d’arrel artística que aprofita com a via d’expressió al llenguatge, encara quem hi han diferents perspectives, hi ha un canon general. Literatura pot ser qualsevol cosa que ens diverteix, té una funció poética i ens fa conèixer millor el món.

 Per què és literari un text?

Per a que un text siga literari haurà de tenir una intenció poética, a més d’ensenyar uns valors i fer reflexionar i pensar el lector per a que amplie el seu camp de coneixements.

 Quines característiques té?

Utilitza el llenguatge en la seua funció poética.

 La definició d’allò literari, és igual per a tothom?

No, perquè, encara que hi ha llibres que tot el món considera que són literatura, dependrà del punt de vista personal i dels gustos considerar què és i què no és literari.

 Són literatura tots els llibres?

No tots els llibres són literatura. Per exemple: un llibre de teoria que s’utilitza a classe no és literatura, encara que en alguns moments et faci reflexionar; alguns best sellers tampoc no són literatura simplement pel fet d’haver tingut un gran èxit de vendes.

 Què són els subproductes literaris?

Allò que no es considera literatura encara que moltes vegades els venguen com a contres/històries de qualitat. Aquests subproductes poden ser; certs best sellers, llibres de típiques històries de prínceps i princeses, de terror, etc. Estan fets per entretenir. 

 Què vol dir llegir?

Llegir és un procés complex de recepció i construcció de significat. Aprendre el codi de la lectura per a tenir una bonda competència. A més, implica una sèrie de microhabilitats sintàctiques i gramaticals.

·        

Com llegim? 

Llegim segons la finalitat: mostrant més o menys interès segons els nostres gustos o curiositats.

Per què llegim? 

Perquè ésnecessari per a la maduració personal, per tal d’adquirir un llenguatge més ric i nous coneixements.

 Què llegim?

Llegim moltes coses: diaris i premsa, llibres que ens agraden, lectures o textos de l’escola, etc.                                 

Ho llegim tot igual?

no, depenent de la importància que trobem en el que hem de llegir (ens agrada o no, ho tenim que llegir perquè ens obliguen...) ho farem amb més il·lusió i ganes o menys.

Teresa Colomer: especialista en LIJ

La doctora Teresa Colomer dirigeix a l’equip d’investigació en LIJ de la Universitat Autonòmica de Barcelona, GRETEL. També destaca el seu nombre de publicacions, 200, sobre la literatura infantil i juvenil.

En l’entrevista, que podeu llegir ací al complet http://pensandolalij.com/2014/01/06/los-buenos-libros-hacen-saber-como-son-los-humanos-y-no-como-deberian-ser/ parla sobre diversos aspectes de la LIJ. 

Ací destaque alguns que he trobat més interessants:

Les tres funcions de la literatura infantil i juvenil:

1. Obrir l’imaginari humà a través de la literatura. Utilitzem la literatura per a donar forma als nostres somnis i perspectives. La literatura es una forma de coneixement.

2. Llegir i escoltar literatura infantil suposa una millora del llenguatge i de les seues formes literàries bàsiques per als xiquets i xiquetes. A més, de desenvolupar les competències interpretatives per a poder entendre tota classe de discursos.

3. Ofereix una representació articulada del món que serveix per a la socialització de les noves generacions. El principal propòsit de la literatura infantil i juvenil és la d’educar.

La literatura infantil és la millor forma de saber com desitja veure’s la societat.

El més important per tal de saber quin és el millor llibre per als xiquets i xiquetes és que l’educador haja llegit molts llibres de qualitat. Han de saber detectar quins són els llibres que ampliaran les experiències dels alumnes.