Rondalla "Els guants de la felicitat"

Açò que tot seguit vos contarem diu que va esdevenir-se a un castell prop d’un poble de la Vall d’Albaida. Allí vivia un marqués de mal nom Zipri amb la seua filla Beatriu, una xicona d’allò mes bonica, morena, d’ulls marrons, guapeta ella xe!! Però, ningú podia apreciar la seua bellesa perquè, als 15 anys, el seu pare la tenia tancada per por a que s’enamorés i no coneixia cap jove.

Un any, quan arribà la primavera, Beatriu es va posar molt trista perquè mai havia eixit del castell. Zipri, al veure la seua filla tan trista li va dir:

-          Bonica meua, no plores. El pare et portarà a la fira del poble.

Allí que anaren. En la fira hi havia una roda, moltes llepolies i una tenda d’objectes màgics entre els quals hi havia uns guants que donaven la felicitat absoluta. Beatriu, al veure aquests guants li va dir al seu pare:

-          Pare, vull aquests guants tan bonics!.

Zipri va pensar que era una bona idea comprar-li’ls perquè així la seua filla s’oblidaria d’eixir més del castell i així que ho va fer.

Mentre tot açò s’esdevenia, hi havia un espia d’una vall veïna, amb la què estaven enfrontats, observant-ho tot. El marqués de la vall veïna, Carles, era un jove que s’havia interessat molt per la bellesa de Beatriu i per aquesta raó contractà l’espia.

Un dia Beatriu, cansada d’estar tancada al castell, va decidir buscar la seua felicitat fora d’allí. Aleshores, agafà tots els seus estalvis i els guants màgics i va marxar.

El problema arribà quan es quedà sense diners i va tenir que buscar un lloc on fer de serventa. L’únic lloc que va trobar fou el castell de Carles, en la vall veïna, al qual sols entraven a servir homes. Beatriu, que era molt llesta, va pensar que es disfressaria per tal de poder treballar.

Un bon dia mentre Beatriu arreglava el jardí del castell, li caigué un guant que va trobà el Carles a la vesprada mentre passejava. El marqués es va posar el guant i va sentir una sensació estranya que li recorregué des del melic fins al cor. Aquesta mateixa sensació va sentir Beatriu en el moment en que Carles s’enfundà el guant.

Eixa mateixa nit, mentre Beatriu li servia el sopar, va veure que Carles portava el guant que havia perdut. Les seues mirades es van creuar a l’instant. Carles s’adonà que era la filla de Zipri, el marqués de la vall amb la que estava enfrontat, disfressada d’home. Els dos s’enamoraren i s’abraçaren i, des d’aquell moment, van ser feliços i la pau entre les dos valls va regnar. 

Eva Caño i Sara Sanjuan 2S