CONCEPTE DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL
·
Combinació de valors
socials i literaris.
La LIJ s’adapta al destinatari a partir de :
-
L a conveniència educativa
-
Comprensibilitat del text
Actualment, presenta dues limitacions pel que fa al seu establiment
i consolidació segons Colomer ( 2002):
-
Identificació
total entre la literatura juvenil i narrativa, a més, es publica massa i es
descataloga ràpidament.
-
Estudis teòrics
sobre la LIJ, els lectors, els seus gustos, etc. Com, per exemple, el de Teresa Colomer.
L’EVOLUCIÓ DE LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL
Tres fases:
1 . Del
segle XIX fins a la Guerra Civil à anys de configuració i ascens
d’una literatura infantil específica en català.
2 .
Del
1940 al 1962 à els anys foscos.
3 . Del
1962 al 197 à marcada
pel ressorgir d’una literatura on conflueixen les ànsies de
democratització, la renovació pedagògica i el creixement
editorial.
La primera obra valenciana per a públic
infantil fou Cuentos per al meus xiquets
de Vicent Pla i Mompó (1926).
LA LITERATURA INFANTIL I ELS NIVELLS MADURATIUS
Classificació segons nivells maduratius:
·
Educació infantil (0-6)
-
Els temes à relacionats amb el propi cos, i el món
que els envolta ( la vida diària a l’escola, la família, el bosc, les costums,
les estacions...).
-
Els personatges à bruixes, gegants, fades, etc. pertanyen a
mons fantàstics.
-
Els
llibres son fonamentalment imatges
que narren petites histories.
-
Entre
els 4 i 6 anys utilitzen contes amb un
suport audiovisual, imatges, fons musical, etc.
· Educació primària (6-12)
Hi ha una graduació i diversificació
progressiva. L’etapa comença amb uns
nens neolectors i acaba quan finalitza la pubertat i comença l’adolescència.
- A l’inici de l’etapa à agraden els contes, però poc a poc els temes canvien.
- Els temes d’interès són diversos à novel·les de fantasia, humor, histories
que produeixen diferents sentiments, etc.
- La il·lustració va passant a segon terme.
LITERATURA POPULAR, ETNOPOÈTICA I JOCS LINGÜÍSTICS
La literatura
popular és aquella literatura que s’ha transmès
de generació en generació.
Inclou: les rondalles, les llegendes, els acudits,
les endevinalles, els embarbussaments, les cançons, les rimes...
Josep M.pujol
adaptà al català el terme d’etnopoètica à tipus de literatura
tradicional oral o escrita.
LES
RONDALLES POPULARS
-
text anònim
-
transmès oralment
-
Han de ser divulgades a partir de
l’escola.
-
Permeten conèixer el nostre
imaginari popular.
-
Dirigides, principalment, als
infants.
-
Perrault o Grimm són bons exemples.
Teresa
Colomer elabora un quadre repassa el canvi de les
rondalles tradicionals a les més actuals, amb nous valors, codis i fórmules.
Rondalles valencianes d’Enric Valor és l’obra representativa
d’aquest gènere (246 rondalles).
La
bona pràctica escolar à Comparteix les manifestacions literàries contemporànies sense deixar de
baixa els materials de la cultura popular tradicional.
La
cultura popular tradicional:
-
Fonamental en les etapes
d’infantil i primària
-
Facilita l’aprenentatge oral,
escrit i lector del català
Els
contes:
-
Grans potencialitats pedagògiques
-
Desenvolupa les habilitats
lingüístiques
-
Pont cap al món dels adults
L’ús dels materials populars tradicionals,
segons la professora Catalina Valriu,
es classifiquen en quatre blocs:
1.
D’ús referencial à els
temes són emprats directament.
2.
D’ús lúdic à els
elements son utilitzats amb una intenció festiva i de diversió.
3.
D’ús ideològic à
d’intenció formativa, reivindicativa, etc.
4.
D’us humanitzador à els
personatges deixen de ser plans i assumeixen sentiments i actituds humanes.
LITERATURA
ORAL I JOCS LINGÜÍSTICS:
Les característiques de la literatura oral que proposa el professor Ramon
Bassa per a explotar-les a l’aula son:
a)
Ritme fonètic
à forma del vers, accent, rima, etc.
b)
L’ús de la metàfora à per
cridar l’atenció dels oients
c)
La qualitat expressiva à
capacitat d’atracció
d)
Imaginari col·lectiu à manera pròpia d’expressar-se de cada poble
e)
Exploració discursiva à possibilitats semàntiques i funcionals de les paraules
f)
Connecta amb els sentiments humans
g)
Organitza el món i li dona sentit
El joc
lingüístic és un objectiu didàctic principal:
es tracta de redescobrir el plaer del joc amb la paraula.
Els “jocs
lingüístics” segons Ramon Bassa:
- Les formes de la literatura oral
popular que utilitzen l’ús creatiu del llenguatge d’una manera lúdica
- Creen plaer i entreteniment
- eina eficaç per desenvolupar la comprensió
i expressió orals
- Alguns exemples són: les onomatopeies, embarbussaments, endevinalles,
refranys i frases fetes, cantarelles i cançonetes infantils o
els poemes i glosses.
