La biblioteca a l'aula d'infantil

Després de realitzar aquesta activitat a classe i fer una posada en comú per veure el que pensaven els diferents grups,sabem que és molt important que des de menuts els xiquets i xiquetes d’infantil agafen un hàbit de lectura. Per això, cal que des de l’escola i des de casa sigma un exemple a seguir.

Pense que és interessant també que la biblioteca estiga prop d’alguna de les finestres de l’aula i que tinga prop una tauleta amb cadiretes per a que, si algun xiquet o xiqueta vol, puga seure a llegir o mirar el llibre.

En una biblioteca d’infantil podem col·locar llibres de molts gèneres diferents: llibres d’us didàctic (formes geomètriques, diccionaris, lletres, nombres, etc.), de fades i dracs, de dibuixos sense lletra, relacionats amb el dia a dia, llibres dels seus personatges preferits, llibres que tinguen els alumnes a la seua casa i vulguen compartir amb la resta de la classe, etc.

Tots els llibres tenen cabuda a una biblioteca, tan sols cal organitzar-los, cuidar-los i estimar-los. 

Reflexió àlbums

L’ultima activitat que hem realitzat a classe ha tractat sobre triar entre un gran nombre de llibres per a infantil quins serien els nostres millors i pitjors en quant a qualitat i us didàctic.

Han sigut dues classes molt interessants ja que cadascú ha posat en comú amb la resta quins eren els llibres que havien triat i perquè. A més, com que hi havia tants, quasi tots hem seleccionat llibres que ningú més havia escollit.

He de dir que ha sigut complicat triar-ne tan sols un ja que ens agradaven molts. Jo he elegit els següents:

Com a àlbum amb més qualitat he triat “T’estime, careta bruta” de Lisa McCourt. Pense que es un llibre molt bo ja que et transmet diferents valors, t’ajuda a acceptar-te tal com eres i a fer-te veure que tots som iguals i no hem de discriminar. En definitiva, tracta molt bé el tema de la diversitat. També pense que té unes il·lustracions molts dolces que arriben als xiquets i xiquetes d’infantil.

Com a àlbum de menys qualitat he escollit el de “La fada de la font” ja que he vist que era un llibre una mica fosc, amb il·lustracions pobres i massa lletra.

D’altra banda trobem els llibres d’ús didàctic:

El llibre de millor ús didàctic ha sigut per a mi el “Diccionari visual” de Bromera perquè conté unes il·lustracions molt encertades, relacionades amb els temes de la vida diària dels nens i nenes i, a més, les lletres estan en majúscula i minúscula, que crec que és important per a que comencen a reconèixer-les. Poden relacionar els conceptes i també serveix per a buscar aquelles paraules que s’aprenen als dibuixos.

El llibre de pitjor ús didàctic crec que és el de “Pinotxo”. Encara que aquest llibre pot transmetre bons valors, crec que per a una aula d’infantil no em serviria perquè és molt llarg i els xiquets i xiquetes no sabrien entendre’l.

A banda de tots aquests llibres, m’agradaria destacar alguns altres que em cridaren l’atenció:

-        -   “Quan neix un monstre” de Sean Taylor i Nick Sharratt.

-         - “Un petit què?” d’Isabelle Carrier.

-         - “Si i no al zoo” edicions Serres.

-       -  “La família” i “Els sentits” de la col·lecció la rateta sàvia, contes per a aprendre a llegir. L’eixam edicions.

Valoració global del curs

Arriba la fi de curs i amb ella les festes de Nadal. Per a tancar aquesta etapa al blog dedicada a l'assignatura de formació literària, m'agradaria fer una valoració general de tot el que hem anat fent al llarg d'aquests quasi quatre mesos. 

Totes les classes ens han aportat informació bàsica sobre la literatura infantil i juvenil per a que, en un futur pròxim quan sigam mestres d'infantil, sapiguem triar llibres de qualitat. 

Pense que totes les activitats han estat molt ben plantejades, sobretot perquè les hem posades en comú i així hem descobert noves aportacions que feien els companys i companyes. Destacaria l'activitat del llibre viatger, que pense que hem fet un bon treball i ens hem esforçat per a que així fora.

M'ha semblat un punt clau la importància que se li ha donat en tot moment als autors valencians i a la nostra tradició, per això crec que el taller de rondalles va ser important per tal que indagàrem en la nostra història. 

La part de teatre pot ser ha sigut en la que menys he gaudit, no perquè no m'agradara sinó per la dificultat que té la interpretació i fer-ho davant de la gent. Ací realment te n'adones de la feina que fan els actors i les actrius al teatre. 

El recital de poesia juntament amb la visita de Lluís Navarro va ser molt enriquidora ja que vaig tenir l'oportunitat de llegir un poema d'Estellés, uns dels meus poetes preferits.

Per a finalitzar, m'agradaria dir que tant Pilar com Nuria han posat moltes ganes i il·lusió en cada classe i activitat que han preparat i ens han motivat per a que ho intentarem i, sobretot, per a que perdérem la vergonya. 

Segur que al llarg dels anys agraïm haver tingut aquesta assignatura.

BON NADAL I SALUT!

A Nadal un pas de pardal

Com que ja tenim el nadal molt a prop, m'agradaria recomanar-vos un disc de nadales en valencià del famós Dani Miquel. En aquest video us explica tot el que conté: un disc, unitats didàctiques, contes, etc. que pense que és molt interessant per a nosaltres, futures mestres d'infantil. Un recull de cançons tradicionals molt divertides y fàcils d'aprendre per als xiquets. 

Rondalles Valencianes

Una rondalla és una narració breu de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l'entreteniment dels infants. A aquesta definició també podem afegir-li que una rondalla ens permet conèixer millor la nostra tradició oral.

L’activitat de contar rondalles a classe ha estat molt interessant perquè hem pogut aprendre un tipus diferent d’històries per a contar-los als nostres futurs alumnes. Amb açò em referisc a que no tan sols existeixen les típiques històries de “Disney”, sinó que també hi ha molts altres tipus amb les que arribar als nens i nenes i amb una finalitat educativa. A més, pense que així els xiquets i xiquetes aprendran a apreciar el que és nostre.

Considere que ha sigut una bona manera de posar en pràctica el que vàrem aprendre al taller de teatre. Hem hagut de contar una rondalla sense cap element exterior amb el que recolzar-se, per tant, hem hagut d’utilitzar el nostre cos i la nostra veu com a mitjà d’expressió, és a dir, el llenguatge corporal.

Les rondalles i històries que han contat a classe han sigut molt diferents: han hagut de por i misteri, rondalles d’Enric Valor, algunes eren històries que els contaven els avis i han passat de generació en generació, etc. 

Destacaria la creativitat que ha hagut i també l’expressió. Tan sols un apunt negatiu: cuidar una mica el llenguatge per a aquelles persones que son castellanoparlants i el temps. 

Rondalla "Els guants de la felicitat"

Açò que tot seguit vos contarem diu que va esdevenir-se a un castell prop d’un poble de la Vall d’Albaida. Allí vivia un marqués de mal nom Zipri amb la seua filla Beatriu, una xicona d’allò mes bonica, morena, d’ulls marrons, guapeta ella xe!! Però, ningú podia apreciar la seua bellesa perquè, als 15 anys, el seu pare la tenia tancada per por a que s’enamorés i no coneixia cap jove.

Un any, quan arribà la primavera, Beatriu es va posar molt trista perquè mai havia eixit del castell. Zipri, al veure la seua filla tan trista li va dir:

-          Bonica meua, no plores. El pare et portarà a la fira del poble.

Allí que anaren. En la fira hi havia una roda, moltes llepolies i una tenda d’objectes màgics entre els quals hi havia uns guants que donaven la felicitat absoluta. Beatriu, al veure aquests guants li va dir al seu pare:

-          Pare, vull aquests guants tan bonics!.

Zipri va pensar que era una bona idea comprar-li’ls perquè així la seua filla s’oblidaria d’eixir més del castell i així que ho va fer.

Mentre tot açò s’esdevenia, hi havia un espia d’una vall veïna, amb la què estaven enfrontats, observant-ho tot. El marqués de la vall veïna, Carles, era un jove que s’havia interessat molt per la bellesa de Beatriu i per aquesta raó contractà l’espia.

Un dia Beatriu, cansada d’estar tancada al castell, va decidir buscar la seua felicitat fora d’allí. Aleshores, agafà tots els seus estalvis i els guants màgics i va marxar.

El problema arribà quan es quedà sense diners i va tenir que buscar un lloc on fer de serventa. L’únic lloc que va trobar fou el castell de Carles, en la vall veïna, al qual sols entraven a servir homes. Beatriu, que era molt llesta, va pensar que es disfressaria per tal de poder treballar.

Un bon dia mentre Beatriu arreglava el jardí del castell, li caigué un guant que va trobà el Carles a la vesprada mentre passejava. El marqués es va posar el guant i va sentir una sensació estranya que li recorregué des del melic fins al cor. Aquesta mateixa sensació va sentir Beatriu en el moment en que Carles s’enfundà el guant.

Eixa mateixa nit, mentre Beatriu li servia el sopar, va veure que Carles portava el guant que havia perdut. Les seues mirades es van creuar a l’instant. Carles s’adonà que era la filla de Zipri, el marqués de la vall amb la que estava enfrontat, disfressada d’home. Els dos s’enamoraren i s’abraçaren i, des d’aquell moment, van ser feliços i la pau entre les dos valls va regnar. 

Eva Caño i Sara Sanjuan 2S

Taller de dramatització

Per tal d’endinsar-se en el teatre crec que és molt interessant un taller de dramatització com el que férem a classe. És una bona tècnica per tal que ens llevem la vergonya i els prejudicis i deixem volar la nostra imaginació.

A classe realitzarem diferents activitats entre les que destacaria la de crear una màquina a partir d’un grup de persones. Va ser molt divertit i, a més, és una bona manera per a aprendre a organitzar-se i a donar-li un paper a cada membre del grup.

Crec que aquest xicotet taller ens va vindre molt bé a totes i tots perquè ens coneguérem un poc més i ensenyàrem la nostra part més creativa, trencàrem eixa barrera amb les companyes i fou una classe molt divertida.

Per a finalitzar, pense que aquesta és una molt bona activitat per a realitzar dins l’aula ja que els xiquets i xiquetes quan són menuts no tenen prejudicis i sempre tenen present els jocs simbòlics.